Entrevista a Santi Sabaté i Jorba

La periodista Miriam Vila ha entrevistat a Santi Sabaté i Jorba. Un text publicat a l’edició del 19 de febrer de la Gaseta de Matadepera i que recollim a continuació.

Nascut a Barcelona l’any 1960, en Santi Sabaté viu entre Barcelona i Matadepera. Llicenciat en Biologia i Doctor en Ecologia per la Universitat de Barcelona, és Secretari del Departament de biologia evolutiva, ecologia i ciències ambientals de la UB i professor a la mateix universitat. També és investigador del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), on treballa sobre aspectes d’ecologia terrestre i ecologia forestal, modelització del creixement dels boscos i diversos aspectes del canvi climàtic. És impulsor del projecte Matadesphera, juntament amb Santi Fontseca i Ricard Farriol.

Com sorgeix Matadesphera i per què?

Jo treballo en el món de la ciència i, entre les diverses coses que faig, també estudio els impactes del canvi climàtic. Amb el Santi Fontseca i el Ricard Farriol ens vam plantejar com podíem impulsar una iniciativa ciutadana per implicar tot el poble en un procés de debat i reflexió sobre el canvi climàtic, per tal d’impulsar accions que millorin la sostenibilitat de Matadepera. I així és com va néixer Matadesphera, un cicle centrat en donar a conèixer, mobilitzar i fer front conjunt al canvi climàtic. Ens semblava molt interessant la unitat funcional que representa un poble, perquè és proper i, alhora, tens gent que actua en molts àmbits diferents.

Quin és el vostre objectiu?

Quan vam plantejar Matadesphera era en un sentit més ampli, no només sobre el canvi climàtic, sinó també en termes de sostenibilitat i d’ajudar a fer les coses millor pensant a curt, mig i llarg termini. Es tractava de generar processos de millora. Sabem que ni el primer dia ni el darrer haurem resolt el canvi climàtic, però el nostre objectiu és, per una banda, que hi hagi més gent que conegui què és això del canvi climàtic; de l’altra, generar consciència i plantejar-nos si ho fem prou bé, si hi contribuïm i si ho podem fer millor; i finalment, sabent que els canvis ja hi són, que aniran evolucionant i pot ser que siguin més extrems, preguntar-nos com ens estem preparant com a poble per aquests canvis que aniran venint.

Què pot fer la gent a nivell local pel canvi global?

Això és el que hem intentat fer aquí. Intentar que la gent se n’adonés del que passa, dels reptes que tenim i del que hem de canviar i que sigui la mateixa gent que faci propostes. No vol dir que amb això haguem canviat la manera de fer del poble, però haurem generat una llavor. En termes de reciclatge, per exemple, a banda de reciclar, ara ens hauríem de plantejar reduir. Falta conscienciar-nos sobre què hi ha darrere els materials que reciclem. El fet de reciclar no és només fer l’acció mecànica, sinó ser-ne conscients, coneixent el planeta, la limitació de recursos, les conseqüències ambientals que té fer bé o no fer bé les coses. Moltes vegades no som conscients de tot el que tenim a l’abast per canviar. Tots hi podem fer alguna cosa. És clau reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i hem de plantejar-nos el canvi d’hàbits que comporten l’ús d’energia que ens podríem estalviar. Tant en el transport com a les nostres cases podem fer accions per decidir i actuar.

Som a temps de revertir el canvi climàtic?

Revertir el canvi climàtic és impossible, perquè ja hi és i té molta inèrcia. El que sí que podem fer és frenar i retirar emissions. Podem contribuir a atenuar el canvi climàtic, mitjançant el creixement verd (la bioeconomia, l’economia verda…) i el decreixement, per tal de no col·lapsar un sistema sobredimensionat. La producció d’energia s’ha d’assolir amb renovables i la legislació també hauria d’ajudar a implementar polítiques de lluita contra el canvi climàtic.

Molta gent es pregunta què està a les nostres mans?

És importantíssim que fem coses, perquè no és el mateix fer que no fer res, però hem de ser conscients que aquest canvi ja hi és. Nosaltres ja hem provocat aquesta dinàmica de modificació del clima del planeta. Des del punt de vista personal, podem començar a modificar hàbits i conductes i trobar el benefici d’aquests canvis, tant a nivell personal com pel medi ambient. Aquí reciclem molt bé, però també hem de pensar en processar els residus adequadament; compartir, fer durar les coses que tenim o adquirim; reparar i evitar l’innecessari. El consum responsable és a les nostres mans.

En definitiva, es tracta de decréixer.

Sí. Com a espècie ens estem expandint per tot el planeta i, tenint un planeta limitat, ja es veu que això no és viable. I, a més, deixem molts cadàvers pel camí; no només de la nostra espècie, sinó d’altres espècies, que estan en extinció creixent. I, per tant, en aquest sentit, ens hem de plantejar reduir i decréixer en molts aspectes. En un planeta finit i amb limitació de recursos no té sentit una economia que sempre ha de créixer. Estem acostumats a un cicle de consum molt ràpid i hem de canviar. Hem de reduir la velocitat en què generem, els cicles de demanda i consum. L’economia verda també ens parla de reduir l’impacte: allargar el cicle de vida, reutilitzar més i buscar maneres de producció més respectuoses, en la línia de l’economia del bé comú. Es tracta de buscar un comportament ètic i responsable tant a nivell social com ambiental.

Acte Final presentació de Projectes

Acte Final presentació de projectes sobre el Canvi Climàtic

Dissabte, 26 de gener de 2019

  • 0
    0
    Dies
  • 0
    0
    Hores
  • 0
    0
    Minuts
  • 0
    0
    Segons
x