5 formes fàcils de lluitar contra el canvi climàtic en el dia a dia

El canvi climàtic és real. Fa uns dies, la BBC va publicar una notícia que anunciava que, si seguim com fins ara, d’aquí a poc més de deu anys els danys a la Terra arribaran a ser devastadors (fins el mateix Trump es deu estar donant cops de cap ara mateix). Hi haurà un desglaç superior, pujarà el nivell del mar, desapareixerà l’escull de corall, s’enfonsaran illes i ciutats, hi haurà més impactes sobre la temperatura i això repercutirà sobre la capacitat de conrear diversos aliments, entre altres conseqüències.

En 160 anys, hem pujat un grau la temperatura global. I encara que un grau que pugui semblar poc és prou per provocar danys irreparables.

 

Però hi ha marxa enrere?

Si seguim així, d’aquí a deu anys els canvis que es produiran al planeta seran irreparables. Les persones que ens governen a escala mundial tenen un gran poder sobre el passarà o no passarà, però nosaltres també podem aconseguir grans coses si comencem a canviar certs hàbits a poc a poc.

 

El món ens envia senyals que alguna cosa no rutlla, que hi ha coses que no s’estan fent com s’haurien de fer i que hem de canviar. Els estius arriben tard i amb molta intensitat, els hiverns s’allarguen, hi ha dies en què plou a bots i barrals literalment i cada dos per tres ens arriben notícies sobre desastres naturals on moren milers de persones.

 

Què esperem per canviar el que no funciona?

 

Sabem que aquest canvis arribaran, amb més o menys intensitat i per això volem que la gent de Matadepera es conscienciï i adopti hàbits més sostenibles: fer un consum més responsable, disminuir el consum de plàstics.

És imparable la pujada de les temperatures?

Per sort, encara som a temps d’alentir aquest procés. La comunió de científics que es va reunir per dialogar sobre la problemàtica va arribar a la conclusió que, si aconseguim mantenir la mateixa temperatura sense augmentar més de mig grau abans de final del segle, podrem evitar desastres majors. Però, si no fem res, superarem fàcilment el grau i mig (i fins i tot podem arribar fins als tres) en els propers dotze anys.

Els responsables més importants que això canviï són els governs, que poden fer una inversió realment elevada per ajudar a frenar el procés amb màquines, replantacions, etc.; però nosaltres també som, en gran mesura, responsables.

Tendim a individualitzar i a creure que les nostres petites accions repercutiran poc a la resta del món. “Si només jo redueixo el consum de plàstic, menjo menys carn o deixo de fer servir el cotxe cada dia, mentre X país, X grup de persones o X companyia ho segueixi fent malament no canviarà res. Així que per què he de canviar?”. Amb excuses així ens sentim lliures de justificar gran part dels nostres actes, però vull dir-te que som éssers socials i que ens movem en societat. Encara que no en siguis conscient, que tu decideixis començar a actuar de certa manera incitarà més gent a fer-ho.

Què podem fer?

Reduir el consum de productes d’origen animal

 

Intenteu aplicar, ni que sigui, un petit canvi: consumiu menys productes d’origen animal (també lactis i ous) i augmenteu el consum d’aliments vegetals, com hortalisses, llegums i fruites. Hi ha moltíssimes opcions sense productes animals que a més són boníssimes. Proveu de fer una gran amanida i un estofat de tofu i cigrons, uns moniatos al forn amb bolets, unes hamburgueses vegetals… No us preocupeu: us asseguro que no us avorrireu.

No es pot negar que la carn i altres productes d’origen animal tenen molts beneficis i un gran valor nutricional, però, ara s’estan dedicant grans extensions de terreny a produir farratge i pinso per alimentar aquest bestiar, terrenys que podríem dedicar per a replantar més arbres. A més, les explotacions de bestiar generen molts gasos d’efecte hivernacle que contribueixen a l’escalfament global.

(*Cal tenir en compte que, quan hi ha certes patologies, la proteïna animal ha de formar part de la dieta, per la qual cosa aquest consell és més difícil de dur a terme. Si és el vostre cas, consulteu-ho primer amb un nutricionista i/o dietista).

 

Comprar de temporada i d’origen local

 

Intenteu, en la mesura del possible, que tots els aliments siguin de proximitat i de temporada. Estem acostumats a consumir el que ens ve de gust durant tot l’any, encara que vingui de l’altra punta del planeta. Però si ens mentalitzem a consumir productes de temporada i de proximitat estarem, en gran mesura, reduint la despesa energètica dedicada al transport i, amb això, les emissions. A més, ja de pas, afavorirem l’economia local i la conservació de certes espècies autòctones en perill de desaparició.

 

Fer servir automòbils elèctrics o transport públic

 

Els vehicles de combustió són un dels responsables principals de la producció de metà i òxid nitrós, dos dels gasos que estan destrossant el planeta. A més, no hem d’oblidar que la contaminació atmosfèrica ens afecta a tots tant globalment com individualment i ha arribat a considerar-se un dels factors de risc principals per a la salut.

Així que eviteu el cotxe sempre que sigui innecessari (com, per exemple, en distàncies curtes), camineu (així, de passada, fareu exercici), feu servir el transport públic, aneu en bicicleta o moto elèctrica (cada vegada és més fàcil trobar aquestes d’opcions a la ciutat).

 

Reutilitzar els productes, portar bosses de compra sobre i deixar de fer servir plàstic en general

 

Un altre dels grans problemes actuals és l’ús abusiu del plàstic, un material no reciclable que va en contra de tota forma de sostenibilitat. Per això, sempre que sigui possible intenteu portar bosses a sobre i, en qualsevol cas, limiteu la compra de productes que fan servir aquest tipus de material (opteu per la compra a granel, envasos de vidre, etc.). I reutilitzeu els aliments. Si ahir us va sobrar una mica de quinoa del sopar, no la llenceu!; aprofiteu-la per fer un bon porridge o el que se us acudeixi.

 

Reduir el consum d’aire condicionat i calefacció, apagar els llums, tancar l’aigua i desconnectar els electrodomèstics quan no es facin servir

 

Estem acostumats a deixar llums encesos per tota la casa, la calefacció en marxa tota la nit i deixem córrer l’aigua sense parar mentre ens rentem les dents. Més enllà de la despesa econòmica, això també té grans repercussions ambientals. Així que, la propera vegada que fregueu els plats, intenteu apagar l’aixeta mentre els ensaboneu. Cada petit gest compta.

Podeu triar com us moveu; podeu triar el que mengeu i d’on prové; podeu triar el que feu. Sou lliures per fer això i molt més. Així que aprofiteu-ho: qualsevol petit canvi serveix.

Comunicat MATADESPHERA: Tots a casa. I ara què?

Primer de tot desitjar-vos que totes les persones properes (familiars, companyes i companys, amigues i amics), amb o sense coronavirus, estigueu bé. Si més no, prou bé com per superar aquest període incert tant pel que fa a la salut com a l’economia.

Dir-vos que els objectius de Matadesphera continuen essent necessaris i estan més vius que mai. En aquest segon cicle hem fet i teníem programades una sèrie d’activitats relacionades amb quatre reptes (energia, mobilitat, reciclatge, riera). Des del mes de març les activitats previstes, tot i estar alterades, pensem que en algun moment les podrem recuperar i compartir.

La crisi climàtica continua i la crisi pandèmica conviurà amb nosaltres ens agradi o no. Per tant, l’hem d’incorporar en el nostre procés de canvi. L’emergència climàtica no és independent del canvi global, i ara més que mai, queda clar que vivim en un planeta finit on tot està connectat. Cuidem-nos-en. Anem per feina!

Accedeix al comunicat


 

x